dijous, 15 de març del 2012

Mafalda

Jo també vaig llegir mil i una vegades l'exemplar vell i trencat de Mafalda que corria -i encara corre, espero!- per Cantoni. I recordo que era petita i el pare em va dir: "No l'entendràs!", quan va veure que l'agafava de la lleixa; i que amb la Judit ens barallàvem per veure qui l'agafava abans d'anar a dormir, si no és que rèiem una al costat de l'altra compartint la lectura.
I no entenia, és cert, per què el globus terraqüi estava cap per avall, o per què la mare de Mafalda era tan toixa i la Susanita tan bleda. Però tornar-hi, un cop i un altre, em va ajudar a entendre mica en mica el món i la història; la política i la humanitat. A perdre la innocència abans d'hora però a conservar sempre l'instint de denúncia d'iniquitat.
Jubilant-la amb només deu llibres, Quino va fer que haguéssim de rellegir una i altra vegada les mateixes vinyetes -com jo l'únic exemplar que teníem a casa. I així va fer escola. Perquè només és rellegint una i altra vegada que es pot arribar, no sols a copsar el veritable sentit i significat de les paraules, sinó a gravar-ne les lectures i fer-ne fe de vida.